Butlletí 53 - La comunitat del bosc: fulles dels meus records

La comunitat del bosc no està formada només per la flora i la fauna, ni pel món dels microorganismes del sòl, sinó que també inclou la comunitat humana (Adivasi) que viu al bosc. És una comunitat inclusiva, una relació simbiòtica, tot i que sembla que, a un ritme irreparable, aquestes relacions s’estiguin trencant. En lloc d’escriure un article acadèmic, he pensat a remoure les fulles de la meva memòria, com el vent entre els arbres, per entreveure algunes dimensions del vincle estret entre els Adivasi i els arbres.

A Maharashtra Prabodhan Seva Mandal (MPSM), vam impulsar un programa per preservar i transmetre el coneixement sobre els aliments tradicionals del bosc i els seus beneficis. En les reunions mensuals dels Grups d’Autoajuda, sota la supervisió de les persones grans del poble, les dones recollien i preparaven un o dos aliments del bosc per menjar-los amb els pans fets a mà que portaven de casa. Algunes plantes, que anys enrere es trobaven fàcilment, ara eren escasses, i això feia sorgir una pregunta: «Podem regenerar-les al bosc i als terrenys erms propers al poble?»

En un altre programa, proporcionàvem cent plantes forestals a qualsevol persona Adivasi que dediqués mitja hectàrea o una hectàrea de pastura o de terreny erm a regenerar un petit bosc. En una de les meves visites, em va sorprendre veure com els plançons creixien vigorosos entre herbes que arribaven fins a la cintura. Davant la meva pregunta, l’home gran va respondre: «No tallaré l’herba i la vendré, com fa tothom. Deixaré que l’herba torni a la terra. He plantat arbres; els he de proporcionar aliment».

Un Adivasi gran que havia plantat més d’un centenar d’arbres de fusta dura, així com mangos i anacards, als seus terrenys erms, ho explicava així: «Els meus fills buscaran una vida a les ciutats, i les meves filles es casaran en altres pobles; aquests», deia mentre assenyalava els arbres, «són les filles i els fills que tindré cura de mi i em proveiran quan sigui gran».

El folklore Adivasi és ple d’històries sobre els esperits del bosc que viuen dins dels arbres. La meva preferida parla d’uns joves que s’havien endinsat al bosc per recollir mel. En veure els ruscs carregats de mel, es van deixar portar per la cobdícia i ho van agafar tot, sense deixar-ne res per als déus. No és sorprenent que els esperits els perseguissin durant el camí de tornada i s’asseguressin que en paguessin el preu.

Durant aquests darrers mesos del monsó, més de deu plantes silvestres diferents —males herbes, en diríem nosaltres— han arribat a la nostra taula gràcies a la dona Adivasi que té cura del nostre ecocampus aquí, a Tara. A mesura que l’estació humida dona pas al fred i a la sequedat, les verdures es convertiran en flors, fruits i arrels; moltes d’aquestes plantes tenen propietats nutricionals pròpies. En un poble Adivasi moderadament poblat i envoltat d’un bosc relativament saludable, cap família Adivasi hauria de passar mai gana.

Aquests són només alguns exemples de la interdependència i dels vincles que mantenen unida la comunitat del bosc, i de com els Adivasi conscients intenten cuidar-los i enfortir-los. En el nostre món, on la supremacia humana sobre la creació ofereix molts beneficis de curta durada, escollim construir el nostre relat a partir de la saviesa tradicional.

Wendell D’Cruz, S.J.