Butlletí 52 - Entrevista a Father Godfrey SJ

"L'educació és el camí cap a una societat més justa"

Vostè porta molts anys treballant amb comunitats adivasi a l'Índia. Com va començar aquest camí?

Soc indi i sempre he sentit que el meu lloc era aquí, al costat de la meva gent, especialment al costat dels qui viuen en major situació de pobresa. Si no hagués estat jesuïta, probablement hauria emigrat a Occident, però la Companyia de Jesús em va donar la inspiració per a dedicar la meva vida a aquesta missió.

Des de petit vaig aprendre en la meva família el valor de l'educació com a eina per a dignificar a les persones. Més tard, la crida de la Companyia de Jesús a unir fe i justícia em va fer comprendre que la millor manera de viure aquest compromís era treballant per l'educació dels més vulnerables. Comparteixo la convicció de Babasaheb Ambedkar: l'educació és l'instrument més poderós per a alliberar els pobles de l'opressió i construir una societat més justa.

Quina és la realitat de les comunitats amb les quals treballa?

La majoria són comunitats adivasi que viuen de l'agricultura de subsistència. Les seves famílies disposen de molt pocs recursos i afronten enormes dificultats per a accedir a una educació de qualitat, una bona alimentació o mitjans de vida estables.

Les barreres són múltiples: falta d'infraestructures, escassetat de materials, problemes de salut, migracions estacionals i un context on la supervivència diària deixa poc espai per a pensar en l'educació. A més, molts nens estudien en una llengua i amb uns mètodes allunyats de la seva realitat cultural, la qual cosa fa encara més difícil el seu aprenentatge.

En què consisteix el model educatiu que han desenvolupat?

El nostre model combina educació formal, no formal i informal per a respondre a les necessitats reals de cada comunitat. Ho cridem Village Education Development Approach (VEDA).

Treballem a través de petits centres d'aprenentatge situats en els propis llogarets. Els tutors són persones de la comunitat, preferentment dones, que coneixen la llengua, la cultura i la realitat dels nens. No busquem títols universitaris; busquem persones amb capacitat per a aprendre i ensenyar.

La filosofia del programa és molt senzilla: la participació garanteix l'aprenentatge. Cada nen avança al seu propi ritme i el tutor acompanya aquest procés de manera pròxima. Utilitzem materials visuals, jocs, cançons i recursos audiovisuals que faciliten la comprensió i fan que aprendre resulti una experiència positiva.

Aquest suport permet que molts nens puguin continuar vivint amb les seves famílies, sense necessitat de traslladar-se a internats lluny de les seves comunitats per a poder seguir el currículum escolar.

Quin impacte observa en els nens i nenes?

El primer que canvia és la seva relació amb l'aprenentatge. A poc a poc adquireixen l'hàbit d'estudiar, guanyen confiança i milloren les seves capacitats de lectura, escriptura i expressió. Però el canvi més important és que descobreixen que són capaços d'aprendre.

Una història resumeix molt bé aquest procés. Sunanda, una jove del llogaret de Khandepada, a penes sabia llegir i escriure quan va començar com a tutora del programa. Mentre ensenyava a altres nens va anar aprenent ella mateixa, va completar els seus estudis i va arribar a dominar l'anglès, alguna cosa molt poc habitual en aquestes zones rurals. Avui continua ensenyant als nens de la seva comunitat i les pròpies famílies contribueixen econòmicament per a sostenir el seu treball. La seva aula porta funcionant més de deu anys.

Com es relaciona aquest model amb la cultura adivasi?

El nostre objectiu no és substituir la cultura d'aquestes comunitats, sinó enfortir-la mentre ampliem les seves oportunitats.

Els materials educatius respecten el context cultural i lingüístic dels nens, utilitzant recursos visuals que faciliten l'aprenentatge independentment de la llengua materna. Al mateix temps, aprenen anglès, matemàtiques, ciències, salut i altres matèries que els permeten obrir-se al món.

L'educació no consisteix únicament a preservar les tradicions. També ha d'ajudar les persones a descobrir noves possibilitats sense perdre les seves arrels. Volem que els nens puguin triar el seu futur des de la seva pròpia identitat, no renunciar a ella.

Què ha significat la col·laboració amb ADA?

La nostra relació va començar fa molts anys gràcies a l'amistat amb diversos jesuïtes espanyols, molt abans del naixement d'ADA. Amb el temps, aquesta relació es va transformar en una col·laboració sòlida basada en valors compartits.

ADA ha estat un soci fonamental per a fer possible aquest treball. Nosaltres acompanyem a les comunitats sobre el terreny i ADA aporta el suport necessari perquè aquests programes educatius puguin mantenir-se i créixer.

Després de tants anys, què li ha ensenyat aquesta experiència?

M'ha permès viure la meva vocació seguint a Jesús des del compromís amb les persones més vulnerables. Per a mi, la fe només té sentit quan es converteix en justícia.

Continuo creient que, encara que existeixin enormes forces d'explotació i desigualtat, sempre hi haurà persones i comunitats capaces de resistir i construir un futur millor. Els pobles posseeixen una fortalesa que cap forma d'opressió pot destruir completament.

És un privilegi poder caminar al costat d'ells i contribuir, encara que sigui modestament, a aquesta esperança.

Perquè, al final, vencerem.