Butlletí 51 - L'experiència a l'Índia del Bruno i l'Arnau

Després d'un llarg viatge amb avió des de Barcelona, arribem a l'aeroport de Mumbai, a l'Índia, on ens va rebre en Varghese amb un gran somriure. Des d'aquest primer moment ja vam començar a sentir la proximitat i l'hospitalitat de la gent. Encara que el cansament del viatge era important, teníem moltes ganes de començar a descobrir tot el que ens esperava.

Els nostres primers dies van ser a Mumbai, una ciutat enorme, plena de vida i de gent pertot arreu. Ens va cridar molt l'atenció la quantitat de persones, el ritme constant de la ciutat i tot el que passava al nostre voltant. Vam poder visitar llocs com l'Església Afganesa, la Porta de l'Índia i una mesquita situada enmig de la mar, que ens van semblar llocs molt bonics i impressionants. També ens van sorprendre molt els contrastos de la ciutat, però sobretot ens quedem amb l'energia que es respira en cada racó. Així i tot, sabíem que el més especial del viatge estava per venir.

Poc després, vam agafar un tren cap a Nandurbar al costat de'n Clarence i en Varghese. Aquest trajecte ja va ser tota una experiència, veient com el paisatge canviava a poc a poc. En arribar, vam començar a conèixer de veritat la zona i a la seva gent, i des del primer moment ens vàrem sentir molt ben acollits. Ens vam trobar amb persones molt pròximes, sempre amb un somriure, molt hospitalàries i amb moltes ganes de compartir el seu dia a dia amb nosaltres.

Durant aquests dies també vam fer molts trajectes amb cotxe per carreteres en mal estat, especialment per les pluges del monsó. Van ser viatges llargs, amb molts sots, corbes i moments en els quals semblava que el camí no s'anava a acabar mai. Però lluny de ser una cosa negativa, ho vàrem viure com una aventura constant. Entre riures, converses i anècdotes, aquests trajectes es van convertir en part important del viatge. A més, els paisatges que vèiem durant el camí eren increïbles: molta naturalesa, muntanyes, camps verds i petits pobles que ens permetien veure com és la vida allà.

A Nandurbar vam visitar diversos internats, com el Jan Seva Mandal, on vam poder veure de prop la gran feina que s'està fent. Ens va impressionar molt l'esforç dels professors, especialment el Father Godfrey, i l'ambient que es respira en aquests centres. Ens va agradar especialment veure com joves de la pròpia comunitat ajuden als més petits, ensenyant-los maratí i també anglès abans que comencin l'escola pública. Es nota que hi ha moltes ganes d'aprendre i de millorar.

Els nens ens van marcar molt. Sempre estaven alegres, amb ganes de jugar, d'aprendre i d'estar amb nosaltres. Ens va sorprendre l'educats que eren i l'agraïts que es mostraven per qualsevol petit gest. Amb molt poc, eren capaços de transmetre una felicitat enorme, i això és una cosa que ens portem per sempre.

També vàrem compartir temps amb grups de dones dels poblats, que ens van explicar com s'organitzen per a estalviar juntes i donar-se petits préstecs. Gràcies a això poden muntar petits negocis i ajudar les seves famílies a tirar endavant. Ens va impressionar molt la unió que tenen entre elles i la força amb la qual afronten el seu dia a dia.

L'última part del viatge ens va portar fins al poblat d'Ambata, després de diverses hores de cotxe per camins complicats entre muntanyes. Allí vam entendre encara millor la importància dels internats. Quan acaba la temporada de pluges, molts pares han d'anar-se a treballar lluny, i aquests centres es converteixen en la llar dels nens i nenes durant mesos.

Malgrat aquesta situació, el que vam viure allà va ser increïble. Els nens estaven sempre alegres, amb una actitud molt positiva i amb moltes ganes de compartir temps amb nosaltres. Vam tenir la sort de coincidir amb la celebració del Dia del Professor a l'escola, i va ser un moment molt especial. Va haver-hi discursos, balls i actuacions preparades amb molta il·lusió. Veure les seves cares de felicitat, com s'esforçaven i com gaudien, va ser una cosa que no oblidarem.

En general, ha estat un viatge que ens ha ensenyat moltíssim. No sols pels llocs increïbles que hem visitat, tant a la ciutat com en la naturalesa, sinó sobretot per les persones que hem conegut. Ens emportem el record de gent molt bona, molt pròxima i molt hospitalària, que ens ha obert les portes de la seva casa i de la seva vida.

Volem donar les gràcies de cor a tota la Fundació i a totes les persones que han fet possible aquesta experiència. Gràcies per acollir-nos, per cuidar-nos, per ensenyar-nos tant i per fer-nos sentir com a casa en tot moment. Ens emportem records, aprenentatges, moments de riures i també noves amistats que esperem mantenir en el temps.

Un agraïment molt especial a l'Andreu, el Claudio, el Clarence, el Varghese i l'Amit; a les germanes Joycee i Jacqueline; als pares Wendell, Godfrey i Wencesl; i a molts més que, encara que ara no ens vinguin tots al capdavant, també formen part d'aquest viatge.

Ha estat una experiència única que sempre recordarem amb moltíssim afecte. Gràcies!

Arnau Pardo i Bruno Miralles